Benicadell Esportiu

Rita Cabañero: “M’agradaria algun dia poder xiular a la Primera Divisió.”

Informa: Pau Cerdá. El món de l’arbitratge és complicat, tots sabem que aquesta figura no sempre és la més recolzada ni la millor tractada al món del futbol. A la Vall d’Albaida, trobem a Rita Cabañero, natural de La Pobla del Duc i àrbitre que xiula a les lligues amateurs de la Ribera. El Benicadell Esportiu l’ha entrevistada

Per què vas entrar en el món de l’arbitratge futbolístic?

El motiu principal va ser el meu pare, a ell li agrada molt el futbol i, jo i el meu germà, hem anat a veure futbol amb ell. I als camps em vaig fixar que tot el món li deia males coses a l’àrbitre quan s’enganyava o xiulava a favor de l’altre equip, i jo pensava “Què li se passarà pel cap per a anar a xiular partit darrere de partit?” Em va fer molta curiositat. I quan vaig entrar a la universitat hi havia un anunci que posava “Curset d’àrbitre” i vaig provar, vaig acabar el curset i ja sóc federà.

Has tingut algun tipus de conflicte per ser dona?

Dins de la federació no, i en quant al públic tampoc, alguns comentaris masclistes, però són molta minoria. En general, la gent es clava en l’àrbitre, no amb el gènere. Tampoc crec que haja tingut tracte de favor. Em dedique a fer el que m’agrada i no sóc ni més ni menys que ningú.

Quin és el millor reconeixement que pot tenir un àrbitre?

El millor reconeixement que podem tenir és que si no hi ha la figura de l’àrbitre, no hi ha futbol. Això costa de veure i moltes vegades no ens respecten gens. Nosaltres mai passem desapercebut, de normal és el primer motiu de queixa quan algun equip perd. La majoria de vegades no solem tindre cap reconeixement. A vegades estàs xiulant bé i controlant el partit, i per xiular una falta dubtosa sense importància o alguna cosa que no pensen com tu, ja estàs fent-ho malament. Així que reconeixements molts pocs.

Com veus l’arbitratge actual?

Estem molt més preparats. Més nivell en general, perquè cada vegada hi ha major nombre de persones que volen ser àrbitres i ens exigeixen més. Quanta més gent hi haja més, ens han d’exigir i això va molt bé perquè ens obliguen a preparar-nos molt millor i tot el que siga anar avant com a col·lectiu està molt bé.rita 2

On esperes aplegar en aquest món?

No sé on aplegaré, però si poguera triar, evidentment m’encantaria xiular en Primera Divisió. Sempre vull millorar i quan més puga ascendir de categoria, millor per a mi. M’agradaria poder aplegar el més lluny possible perquè això voldrà dir que estic fent les coses bé i gaudeix molt amb el que faig. Ara de moment el que m’agradaria és que em valoraren, però està complicat.